Inventant polèmiques Espanyolistes.

PSC i CIU estan colgats de merda pels seus diversos i variats escàndols de corrupciò i per tant els poders fàctics es començen a posar nerviosos.

Soluciò, ben fàcil, inventar-se alguna polèmica que pugui enmerdar al tercer partit del Parlament de Catalunya i de moment l´únic partit independentista amb representaciò.

Aquesta vegada la polèmica que ha saltat a les portades i a les tertulies és delirant però com ja s´ha demostrat en centenars de vegades, tot si val per atacar a ERC.

El tema és que s´han posat uns traductors al Parlament per rebre uns representants de Nicaragua que no entenien el català. OHHHHH QUINA POLÈMICA. Els representants catalans han parlat en català al seu parlament. Que fotin al Minovis i a tots els d´ERC a la presò per parlar català en temps de crisi.

Ara això si, el que han robat 40 milions d´euros o les fundacions untades pel Millets, aquests son uns pobres homes que els enmanillen i que se´ls i posa les pertinences en una bossa de plàstic.

La coral mediàtica de Prenafeta

Després de l’operació engegada ahir pel jutge Garzón, molts analitzen certa premsa i els seus comentaristes que, actuant com a estòmacs agraïts que són, han constituït durant anys una coral sinfònica que ha amagat durant dècades el que tothom reconeixia en privat: la trama al voltant dels negocis de Prenafeta. I és que Lluís Prenafeta va anar teixint complicitats amb una sèrie de periodistes i intel·lectuals.

En un principi per donar suport a Jordi Pujol però, posteriorment, ja per satisfer els seus propis interessos i sempre fent un suposat servei a Catalunya. Però, d’aquesta manera, es va assegurar el silenci còmplice de molts mitjans i comentaristes als quals convidava a ovípars tiberis als millors restaurants del país alhora que els ajudava en el seu desenvolupament professional i els donava protecció. Podem parlar, per tant, que ha estat com una espècie de padrí d’un nucli que a dia d’avui ocupa llocs estratègics en la direcció d’alguns mitjans o que forma part dels periodistes d’opinió reconeguts del país.

I aquests professionals, potser sense adonar-se’n, són els que han facilitat que durant anys i anys el sector de negocis de Prenafeta hagi pogut actuar amb relativa impunitat.Tot va començar fa molts anys, quan un periodista novell i d’una certa mediocritat, José Antich, que casualment va començar a portar vestits de bona qualitat després de passar pel despatx de Preneafeta per fer-li serveis especials i un llibre ple de cabòries i mentides del propi Prenafeta. Llibre que acabaria signant Antich. Estem parlant de “El virrei”.

No farem aquí una llista dels prenafatistes perquè no es tracta de fer una caçera de bruixes.Tothom se’n va al llit amb qui vol i és ben lliure de fer-ho. Però seria bo que la gent sabés que aquesta trama ha existit i continua existint. Ara només caldrà seguir els esdeveniments de les properes setmanes i veure fins on arriba la fidelitat i la consistència de la xarxa de Prenafeta.

Extret de Tribuna Catalana.

I jo pel que he llegit aquest parell de dies m´atreveixo a donar noms :

- Savador Sostres
- Jordi Cabrè
- Vicent Sanchís
- En Barbeta

To be continued..

La sociovergència entra de la maneta a la presó.

Aquesta nit dormiran a la garjola, juntets, destacats militants-dirigents del PSC i de CIU. Sembla per tant que l´oasi català s´ha acabat i que per fi allò que molts portàvem anys intuint sembla que no era una fantasia. En aquest país posar la mà a la caixa és i era quelcom que està a l´ordre del dia.

El 2 grans partits que porten gairebé 3 dècades repartint-se el poder a Catalunya estan entre l´espasa i la paret i aquesta decliu nacional em porta a fer diverses reflexions.

- Per molt que diguin, al nostre país sempre roben els mateixos. Al Principat CiU i sociates i a Ses Illes i al País Valencià el PP. En canvi hi ha altres partits que intenten fer la seva feina més bé o malament, però sense robar. És a dir, per molt que ara ens intentin "vendre la moto", NO TOTS ELS PARTITS SÓN IGUALS ja que no ha alguns que tot i portar anys manant tenen les mans netes.

- M´interessa molt veure la reacció dels opinadors i dels mitjans convergents i socialistes (o sigui el 99%) davant d´aquest flagrant cas de corrupció. Es llençaran els plats pel cap sense cap pudor ? Intentaran tapar-se les vergonyes ? Els opinadors sociovergents tindran el valor de denunciar els "seus" partits ? O la feina és la feina ?

- Aprofitaran els partits no involucrats en aquests casos de corrupció per robar vots als 2 grans ? Jo la veritat és que no ho crec perquè en el fons tenim el que ens mereixem i les properes eleccions les guanyaran CIU o PSC i les properes i les properes...

Alcaldes del principat i referendums independentistes

El Punt ha fet una enquesta a 235 alcaldes del Principat sobre si estan d´acord o no a que es faci al seu municipi una consulta independentista com la d´Arenys. Els resultats han estat aquests :

Alcaldes de CIU enquestas = 89
A favor : 75 (84´27 %)
En contra : 6 (6´74%)
Indiferents: 8 (9%)

Alcaldes del PSC enquestats = 78
A favor : 23 (29´5 %)
En contra: 46 (59%)
Indiferents: 9 (11´5%)

Alcaldes d´ERC enquestats = 40
A favor : 39 (97´5%)
En contra : 0 (0%)
Indiferents: 1 (2´5%)

Alcaldes d´ICV enquestats : 4
A favor : 3 (75%)
En contra : 0 (0%)
Indiferents : 1 (25%)

Alcaldes de grups independents enquestats: 22
A favor : 21 (95´5%)
En contra: 1 (4´5%)
Indifrents: 0 (0%)

Alcaldes del PP enquestats: 2
A favor: 0 (0%)
En contra : 2 (100%)
Indiferents : 0 (0%)

Aquest és el panorama... no està gens malament, no ?

Esquerra

El Dragon Khan català ha reservat a Esquerra els millors vagons durant els últims anys. Arrapats a la barana de seguretat, tots aquells que no han acabat víctimes dels cops de colze o saltant pels aires en una d’aquestes giragonses impossibles, ara enfilen amb incertesa l’últim tram d’una dècada que els republicans van encetar més il·lusionats que ningú i que acabaran… vés a saber com acabaran.

Ara ja coneixen, Puigcercós i companyia, el pa que s’hi dóna en una arena política on l’independentisme se situa entre la paret d’una realitat social de majories submises i l’espasa d’unes minories d’inconformisme compulsiu. Com fer-hi front?La recepta de l’èxit de tot partit polític (gentilesa de precuinats Ribera) té com a ingredients un 20% de gestió, un 20% d’ideologia, un 20% d’atzar i un 40% de capacitat de manipular de l’electorat.

Primer ingredient: les expectatives de gestió sempre rendeixen electoralment més que no pas el seu exercici, que desgasta. Asseguts a la bancada de l’oposició, els hereus de Macià continuarien sent els ídols de la ceba.

La ideologia: el drama d’aquesta formació no és pas, com li retreuen, que hagi renunciat als principis. És tot el contrari: ven un projecte massa ambiciós per a una base social tan minsa.
Hi ha tan pocs independentistes a Catalunya que un programa d’aquestes característiques no només costa de prendre sinó que, a mitjà termini, acaba frustrant aquells que hi dipositen la seva confiança pensant-se que obtenir l’estat propi és bufar i fer ampolles, dit i fet.

La manipulació: sense suport en les altes esferes econòmiques i mediàtiques, o amb aquestes agressivament a la contra, hi ha ben poc camí per recórrer.Encomanar-se a l’atzar? Una temeritat. I jugar-se-la, com ha fet ERC perquè no podia fer-ho de cap altra manera, acaba generat desercions, barrets al foc i alguns atacs mesquins que convé desemmascarar:

El primer és el del gust per la poltrona. Deu ser una mania meva, però quan vaig a votar ho faig amb l’esperança que el partit que escullo, sigui quin sigui, obtingui el poder o s’hi acosti al màxim. D’aquells polítics que prioritzen la puresa ideològica a embrutar-se les mans encara no n’he descobert la utilitat. D’aquells polítics que denuncien el gust per la poltrona dels altres, encara no n’he conegut cap que no ho digui perquè en realitat la poltrona la vol per a ell.

Malgrat tot, cal mantenir-se al poder a qualsevol preu? No cal. Però primer cal valorar si, mentre la base social de l’independentisme no s’eixampli, es pot deixar tot en mans del PSC. O de CiU. O, pitjor encara, de tots dos junts. Suïcida.

Peix al cove: i tant, que ERC està actuant amb l’estratègia que va criticar a l’etern govern convergent. Amb una diferència clau: ERC negocia amb la força de 21 diputats. CiU ho va fer fins amb una setantena. Si Puigcercós arribés amb 70 diputats on va arribar Pujol, l’empaitarien pels carrers a cops d’escombra. A Pujol, curiosament, encara avui li riem les gràcies amb veneració.

Esquerra té avui un greu conflicte de sintonia amb l’electorat. És el seu problema, és clar. El problema de tots és que ERC, en certa manera, és un mirall de la identitat nacional. Un mirall trencat?

Carles Ribera al Presència (suplement del Punt)

I el proper favor dels EEUU, Chicago 2016 !!!!!

Soccer-football in USA

Toros and siesta in Spain

He vist el debat dels candidats a les Europees !!

Avui a TV3 han fet el debat dels candidats catalans a les Europees i em sembla que he estat del spocs a tot el País que l´haurà vist ( a veure que tal les audiències).

La valoraciò estil radiofonic :

M´ha agradat:
Raul Romeva ( Es nota que sap de que parla i que ha fet bona feina a Europa els darrers 5 anys)

Ni fu ni fa:
Ramon Tremosa ( tè bones intencions però penso que es perd massa en tot el tema de les infraestructures i a més no parla mai de sobirania ni res per l´estil)

No m´ha agradat:
Maria Badia (aquests socialistes semblen un disc rallat, sempre repetint que el PP és dolent i oblidant els seus errors)
Vidal Quadres (Es nota que l´home està bregat en mil batalles i sap parlar. Ara, els seus plantejaments són tant troglodites que em fan molta por).

I com no, l´únic candiadat que ha parlat de construir un Estat Català, que ha parlat dels Països Catalans, que ha parlat de com Espanya ens roba i ens expolia un munt de milions cada any, ha estat l´Oriol Junqueras.

No hi ha color.

A les properes eleccions Principatines, no hi ha excusa.

Independentistes del món mundial, la cosa sembla que comença a anar de debò.

A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, a part d´ERC sembla quasi segur que s´hi presentaran altres opcions independentistes i per tant, serà l´hora de la veritat, l´hora de contar amb precisò quants independentistes estan dispostas a votar a partits independentistes.

Ja no hi haurà cap excusa, la gent que es consideri més "transversal" (com els hi agrada anomenar-se a la gent propera a Reagrupament) i que cregui que cal aparcar de moment l´eix esquerra-dreta per nomès centrar-se en l´eix nacional, podrà votar al Carretero i al seu nou partit.

Per contra, la gent amb uns postulats més rupturistes i situats ideologicament a l´esquerra d´ERC, sembla que tambè podran optar per les CUP ja que tot indica que estan dispostas a fer el salt a la política Nacional Principatina.

Per tant, ara ja no valdrà dir que hi ha molts independentistes que no voten perque no se senten representants per cap opciò, el "mercat" sobiranista s´ha obert i hi ha ofertes per tothom. Nomès espero que no caiguem de cul quan ens contem i que per contra, ens enduguem una agradable sorpresa.

La llei de consultes populars.

Dimarts sembla que per fi, el govern aprovarà la llei de referèndums de Catalunya i sobre aquesta nova norma, em venen al cap diverses refexions :

- Catalunya serà l´unic territorri de l´Estat Espanyol que tindrà uan llei que potencia la participaciò ciutadana i el dret a decir la qual cosa ens fa diferents de la resta en positiu.

- La ciutadania podrà proposar amb unes 200.000 signatures fer un referendum la qual cosa pot fer que gran part de la societat es torni a enganxar a la vida política i a participar-hi.

- Espanya i el seu govern haurà d´autoritzar els referèndums proposats de Catalunya, la qual cosa és negativa però no és menys cert que si Espanya va tancant la boca a Catalunya cada vegada que proposa una consulta, quedaran com un País on no es vol que la ciutadania parli i això serà una màquina de fer independentistes.

- La llei que no és la panacea però és evident que és un pas important per a la nostre naciò. El més curiòs i lamenable del cas, és que molts dels que critiquen aquesta llei per poc ambiciosa, van votar favorablament i van fer campanya favorable a l´estatut Mas-ZP on es va retallar i molt aquest apartat en relaciò al que va aprovar el Parlament de Catalunya.

- La llei és per tant, una norma jurídica que ens fa tocar de peus a terra i ens fa saber als Catalans on estem. És un pas endavant però és un passet de tortuga, un passet que tristament és el màxim que podem fer per anar més allà amb l´estatut actual. Algú s´apunta a saltar el mur ?

ERC és un desastre,que pleguin tots.

Notícies als mitjans avui dia 9/3/09 :

- El Govern quadruplicarà els cursos de català per a cambrers i personal d'atenció al públic

- Català per a nouvinguts durant tota la primària

- Montjuïc fa lloc a les quatre columnes

- Les ambaixades trenquen el silenci

Ja sè que la moda és deixar a l´únic partit independentista del Parlament per terra dia si dia tambè i dir que són uns Espanyolistes i uns venuts, però la realitat a vegades supera la ficciò i auqestes notícies són fites que no s´haurien aconseguit sense ERC al govern a Catalunya i sense una ERC que toqui els "collons" a l´Hereu a Barcelona.

El cas de les ambaixades és flagrant, ha fet més ERC en 5 anys i una vintena de diputats, que CIU durant tota una vida i majories absolutes.

I que consti que sóc el primer que sento repugnància de que ERC sigui companya de viatge d´un partit que tè a les seves files personatges com el Ferran o el Zaragoza, però tambè començo a estar una mica cansat que per terra mar i aire s´intenti boicotejar la bona feina que en alguns aspectes està fent ERC.


I és que una tendència quasi malaltissa tendent a l´autodestrucciò que hi ha en certs cercles independentistes sumat a una autoexigència impossible d´assolir veient els resultats dels partits independentistes i un interès legítim de certs cercles "nacionalistes" per tornar al poder, poden acabar per fer un cocktail mortal per a l´independentisme.

I a mi si ens volem carregar ERC perque no seveix per aconseguir la independència em sembla perfecte, ara, si ens carreguem a ERC i no tenim construida cap alternativa sòlida independentista, ho tenim clar per anar a Sants.